ActiFolio: Activitat no avaluable 1: Presentació del grup i l'assignatura

 

Hola a totes i tots!

Em dic Elena, el DNI em diu que en menys d’una setmana passo als 27 anys, i estic molt emocionada per començar el Grau en Arts.

Cada cop que m’he de presentar penso fins a quin punt la nostra professió ens defineix, però entenc que es en el que ocupem quasi la totalitat del nostre dia a dia. La indecisió de no saber qué triar quan toacava, al acabar el Batxillerat, em va portar a embarcar-me i fer Dret i ADE. Ara ja fa un temps que em vaig graduar de les dues carreres. Actualment sóc advocada, i treballo com asessora fiscal en un despatx a Barcelona. De moment, estic contenta amb la meva decisió, no es tant terrible com sona.

He aprofitat que l’activitat es una mica més lliure per experimentar amb unes pintures acríliques que em van regalar. Volía fer el meu petit homenatge a un moment del meu aprenentatge artístic que es remonta a l’escola secundaria. El nostre professor de plàstica sempre va ser un tutor excelent, a cavall entre intentar que aprenguessim alguna cosa de tècnica juntament amb que disfrutessim de l’experimentació. Un veritable artísta atrapat entre un mar d’hormones. En aquella ocasió, ens va fer enfrentar-nos al autorretrat.

Abans, però, ens va advertir a tota la colla d’adolescents: enfrentar-se a un auto-retrat amb l’objectiu de que s’assembli a nosaltres és també prendre consciencia d’un mateix. Veure i plasmar moltes imperfeccions. Quan comences, dibuixes certs atributs físics de memòria, però quan avances t’adones de qué perque realment siguis tu, has de fer els teus atributs físics tal com son. El nas més gran, els ulls més torts, la boca més baixa… Visualitzes les teves imperfeccions reals, i per vosaltres, suposo que serà la primera vegada.“

I llavors ens va ensenyar el seu: va decidir dibuixant-se fent una ganyota extranya, amb un pinzellades molt amples i expressives, tot fet amb colors blaus, i els accents de la pintura en groc. Semblava que estigues movent-se en el foli, i el més important per aquella activitat, el reconeixies al moment. No podria ser una altra persona.

Després d’una setmana dibuixant, el meu autoretrat amb prou feines s’assemblava a mi. Em va tocar assumir el tamany del meu nas, per exemple. I tot així, no s’assemblava del tot. Suposo que vaig acabar amb una nota mediócre en aquella activitat.

A l’hora de dibuixar-me a mi mateixa, no he oblidat aquell moment, crec que va ser un dels que vaig aprendre més. Amb aquesta activitat d’autoretrat, he fet l’homenatge que sentía que li havía de fer. Tirant del record del que em va impactar la feina del meu professor, he utilitzat colors semblants. Pinzellades poc precisses, i accents en colors càlids complementaris. Molts autoretrats (i retrats) desprès, aquesta vegada, sí que s’assembla a mí. (Tot i això, el tema del tamany del nas, encara l’he d’assumir…)

Amb moltes ganes de compartir i veure les vostres feines durant el curs, us envío una abraçada.